Una altra història de la filosofia

Otra historia de la filosofia, de Julio QUESADA (Ariel, Barcelona 2003)és un dels llibres que us he recomanat des de la bibliografia inicial i gairebé durant tot els curs. Jo hi he fet referències perquè m'agrada especialment i l'utilitzaria com a manual si no trobàs que en segons quins aspectes us ajuda més el que utilitzam actualment.

M'agrada especialment des del títol (que suggereix que és una més de moltes, és a dir, sense pretensió de ser definitiva ni millor; però també, si ho llegim d'una altra manera perquè no és una història tradicional sinó que té una perspectiva nova, distinta). M'agrada el subtítol Por qué pensamos lo que pensamos, perquè dóna idea de l'enfocament: com la història de la filosofia, de les idees o de les mentalitats, ha configurat la mentalitat contemporània (i, que, per tant, podria ser perfectament qualsevol altra, essent precisament aquesta -recordau la contingència-). I m'agrada la portada, aquest Pinotxo, mentider i paradigmàtic del món de Disney, un món que ens vol fer creure que vivim en el millor dels mons possible, totalment trivialitzat i que ens tracta com infants, i que a la vegada arrossega la seriositat de la calavera, la mort, la limitació humana o el Hamlet de Shakespeare.

Els professors som com vosaltres: tot i que a vegades no en tengueu la impressió o nosaltres pretenguem fingir el contrari, ignorants de moltes coses, i (tant de bo, per nosaltres i per vosaltres) inquiets per aprendre'n sempre de noves. Res del que explic a classe (acadèmicament parlant) no es pot trobar als llibres, els quals jo he llegit i he estudiat. Jo us don fotocòpies i referències perquè ho vegeu: que si cercau, sabreu. Nosaltres podrem ajudar-vos a entendre-ho (tot i que no sempre ho fem, sigui pel que sigui) o tranmetre-us un determinat apassionament pel saver, desdramatitzant les coses i fent-vos veure que el que fem ens agrada i que a vosaltres us ha d'agradar el que feu. El llibre de Quesada m'ha aportat idees i m'ha donat grates sorpreses: resulta que els textos de Bartolomé de las Casas que jo us llegeixo són gairebé els mateixos que ell exposa als seu llibre (casualitat atzarosa o causalitat coincident). He preparat el capítol de Renaixement, per si algú vol ampliar aquesta època. Al bloc no tenc prou espai per pujar-lo i al departament no tenim prou pressupost per fotocopiar quelcom que no interessarà a tothom i queno és preceptiu. Si us interessa, demanau-m'ho i si us interesa res de la meva assignatura, quan pogueu, us recomano efusivament la lectura d'aquest magnífic llibre.