Els cínics (tranquils... que no entra a examen)

Però jo, que som un pesat, i pens que no teniu res més a fer que, picats pel borinot de la filosofia, encuriosir-vos pel seu món, us escriuré un poquet sobre els cínics (us sonen? els situau històrica i filosòficament?). És una escola que no podem desenvolupar gaire, però força interessant, com a contrapunt a la pressumpta seriositat dels clàssics, i que s'escolen en la filosofia de Nietzsche (ja ho veurem). Idò resulta que conten que Diògenes, el cínic (ho conta l'altre Diògenes, Laerci, a les seves Vides dels filòsofs il·lustres), a qui Plató caracteritzava com un Sòcrates embogit, aquell que li demana al gran Alexandre que no li tapés el sol, va fer aquesta:

Plató, en la seva passió per trobar les essències, immutables i ideals va definir l'home com "un animal bíped sense plomes". Amb això cercava tal vegada la definició més essencial, més universal. Però Diògenes prengué un gall, el desplomà i l'introduí a l'escola (a l'Acadèmia?) i va dir: "aquí hi ha l'home de Plató". Diuen que des d'aleshores a aquella definió s'hi afegí "i d'ungles planes".

Hi ha un llibret preciós i divertidíssim, publicat per Alianza Editorial (Madrid, 2005), a la seva col·lecció Clásicos de Grecia y Roma, on trobareu aquesta i altres històries: és de Carlos GARCÍA GUAL, La secta del perro (de l'arrel etimològica de la caracterització que es va fer d'aquests filòsofs) completat per les Vidas de filósofos cínicos, de Diògenes Laerci.

També trobareu cosa a la Wikipedia per Diógenes de Sinope. I recordau: la Viquipèdia no és per retallar/enganxar, sinó per culetjar, aprendre, corregir i criticar...