Renaixem, com ho feren ells

El Renaixement ens fa adonar de com som de meravellosos els éssers humans, capaços del millor i del pitjor (insisteixo, del millor, però també del pitjor: aquesta centralitat de l'ésser humà tendrà com a contrapartida, a la llarga, i fins i tot en contra de l'actitud que inspirà als renaixentistes, poder servir-se de la naturalesa fins a destruir-la).

Leonardo representa l'home, en les seves proporcions i harmonia: el microcosmos que és l'home es pot projectar sobre el macrocosmos que és l'univers (o a l'inrevés).

L'Escola d'Atenes, de Rafael, que podeu trobar explicada i desgranada en una web molt interessant sobre filosofia, amb més tradició que la meva (http://www.xtec.es/~lvallmaj/taller/atenes.htm, a http://www.filopolis.net/) és paradigmàtica de la recuperació dels savis. Jo us afegeixo els detalls de Pitàgores i Euclides (matemàtic, mirau-lo amb el compàs). De Plató i Aristòtil, al centre, ja n'estau cansats, de sentir-me'n parlar. Cercau a Diògenes, el cínic, tot tirat i mig despullat a l'escala.

I, finalment, no me'n puc estar, el detall de la Capella Sixtina, el de la creació, impensable durant l'Edat Mitjana. Cercau vosaltres també referències artístiques per a la història que estem contant a classe.