Desafiament (o proposta deshonesta)

Com sabeu l'assignatura de filosofia, com la resta de matèries comunes de batxillerat, té una doble vessant: acadèmica, una, en la mesura que s'ha d'adquirir uns determinats coneixements i una determinada competència intel·lectual, els quals tel vegada no tenen sentit sense l'altra, formativa en el sentit que pogueu gaudir de la formació científica i humanística adient que us permeti entendre, però també prendre posició i adquirir una mentalitat crítica, en relació a la realitat, tan natural com social, que us envolta.

"L'ensenyament de la filosofia permet, potser més que el de cap altra matèria del batxillerat, potenciar en l'alumnat la capacitat reflexiva, crítica i dialògica en la mesura que el primer i fonamental objectiu de l'educació és proporcionar a l'alumnat una formació plena que permeti conformar la pròpia identitat i construir una concepció de la realitat que integri tant el coneixement com la corresponent valoració ètica. Aquesta formació plena s'ha de dirigir al desenvolupament de la capacitat per exercir la llibertat, la tolerància i la solidaritat de manera crítica i en una societat axiològicament plural. Entre els objectius generals del batxillerat, per altra banda, hi figura que l'alumnat ha de ser capaç d'analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i les seves arrels històriques, i de comprendre els elements fonamentals de la investigació i el mètode científic. A més, la reflexió crítica sobre la pròpia identitat i els elements biològics i culturals que la configuren, reflexió que caracteritza l'activitat filosòfica, és una de les condicions necessàries per assolir un altre dels objectius del batxillerat: saber consolidar una maduresa personal, social i moral que permeti actuar de forma responsable i autònoma." [tota aquesta parrafada és del currículum, però vaja, està bé]

És a dir, que per una banda heu de superar examens (què hi farem) i per l'altra heu de crèixer en la llibertat (que és llibertat de pensar i pensar-vos). I recordau que part important del comentari de consisteix en desenvolupar una reflexió pròpia sobre algun aspecte concret d'aquesta realitat.

Per això és que resta llançat aquest desafiament: a partir d'alguna notícia, d'algun fet de l'actualitat, fer-ne una reflexió, tot relacionant-la amb algun dels aspectes que tractam a la matèria. Allò que us suggereixi...

Jo us propòs tres exemples que se m'han anat acudint:

1.- Un article sobre la felicitat i la biologia, que planteja les arrels biològiques de la felicitat. Es pot reduir a això la felicitat humana? Pensau en Aristòtil, la seva concepció de l'ànima i allò que som com a éssers humans...

2.- Un article sobre les darreres eleccions a l'Iran, una República Teocràtica, amb un 89% de la població de confessió xiíta (islàmica), on es dóna la subordinació del poder civil i polític al poder eclesiàstic: el cap suprem és l'ayatolà Mahmud Ahmndineyad. Aquest ha encreuat una sèrie d'amenaces amb el president dels EEUU. Pensau-lo en relació a l'articulació entre Esglèsia i Estat durant l'Edat Mitjana, que hem estat veient. I si l'Iran és un estrat teocràtic pensau també que Bush és de confessió evangèlica i que s'atorga la competència de representar la lluita del bé (que representa ell, si no m'he confós) contra el mal.

3.- Un article sobre la legalització de les droges, debat que va esdevenir d'àmbit estatal després d'unes declaracions gairebé anecdòtiques de Joan Saura a un programa d'horabaixa de TV3. La qüestió no rau en el tema sinó en l'impacte que va tenir, crec jo, per haver-les fet a la televisió (ja que el seu partit IC-V ho porta al seu programa electoral fa ja molt de temps, però aquests no se'ls mira ningú, mentre que sí la televisió). Com si la televisió, la imatge televisiva, fos l'únic accés que tinguem els ciutadans (?) a la realitat, com una actualització de la caverna platònica...

Ara el torn és vostre.