Idees en imatges i idees, també, en textos

“Finalment, l’òptim artífex va decidir que a qui no podia atorgar res de singular, li fos comú tot el que era privatiu de cada una de les altres criatures. És així, doncs, que va acollir l’home com una obra d’imatge indefinida i, havent-lo situat en el centre del món, li parlà així: «No t’hem atorgat, Adam, ni un lloc concret ni una aparença pròpia ni cap obligació particular, amb la intenció que tinguis i posseeixis el lloc, l’aparença i les obligacions que tu mateix triïs d’acord amb el teu desig i amb el teu criteri. La naturalesa de les altres criatures es manté dins els límits d’unes lleis que els hem prescrit. Tu, lliure de cap restricció, et delimitaràs la teva segons el teu arbitri, en les mans del qual t’hem posat. T’hem situat al mig del món per tal que, des d’allí, guaitis més còmodament el que hi ha en el món que t’envolta. No t’hem creat celestial ni terrenal, ni mortal ni immortal a fi que, com a lliure i noble terrissaire i escultor de tu mateix, et donis la forma que prefereixis. Podràs degenerar en les criatures inferiors, que són les bèsties; podràs regenerar-te en les criatures superiors, que són divines, seguint els criteris del teu esperit».”

PICO DELLA MIRANDOLA, Giovanni, Discurs sobre la dignitat de l’home