Maquiavel i el poder

No introduiré molts comentaris sobre allò desenvolupat a classe, de moment. Tan sols uns apunts, d'aquells que jo faig servir a classe, per tal que tengueu una mica d'ampliació. A aquest sí que hi tenia algunes anotacions, sobre la qüestió de la llibertat i la seguretat. Pensau-lo, a Maquiavel, que té més què del que sembla.

I un text per recordar-ne la incomoditat que ens pot crear (llegiu els textos que teniu al llibre, i fins i tot, les anotacions a les il·lustracions, que diuen coses interesants).

“Heu de saber que hi ha dues maneres de combatre: l’una amb les lleis, i l’altra amb la força. La primera és pròpia de l’home, la segona de les bèsties; però, com que sovint no n’hi ha prou amb la primera, convé recórrer a la segona. Per tant, a un príncep li cal saber fer com la bèstia i com l’home. Aquest punt ha estat ensenyat als prínceps d’una manera dissimulada pels escriptors antics, els quals ens conten com Aquil·les i molts d’altres entre els prínceps antics foren portats al centaure Quiró perquè els encarrilés amb els seus ensenyaments. El fet de tenir per preceptor un ser meitat bèstia meitat home no vol dir altra cosa que al príncep li cal saber utilitzar l’una i l’altra naturalesa, car l’una sense l’altre no pot durar.”

MAQUIAVEL, El Príncep