L'Estat i la violència [sobre Maquiavel...]

Les bases dels Estats contemporanis s'arrelen en la ciència política de Maquiavel. Ara bé, hi ha un assoliment, amb la Il·lustració, cabdal i que esdevé un mecanisme de control vers l'Estat: malgrat hom no hagi respectat els drets humans (és a dir, hagi violat la llei) l'Estat té l'obligació de respectar els drets humans d'aquesta persona. Tan sols això és el que li dóna legitimitat. El cas de De Juana Chaos ens pot perfilar una reflexió entorn això.

I el que comentam: Maquiavle també ens alerta sobre la tendència de l'Estat a excedir-se en l'exercici de la llei i de la força. Max Weber, un politòleg del segle XX afirmà que "l'Estat té el monopoli de la violència legítima". És a dir, tan sols l'Estat (a través de les forces de seguretat) pot exercir la violència dins el marc de la legislació. Això és molt ambivalent, perquè, ho deia fa un moment, i ho recordo, l'Estat tendeix a excedir-se: d'aquí la problemàtica falsa entre llibertat i seguretat. Falsa perquè no és una cosa o l'altre, tot i que el poder ens intenti convèncer d'això. Es poden anhelar ambdues coses.

Sobre això anirà la pregunta de reflexió personal de la prova escrita del proper dia 12, així que ja ho sabeu, ja teniu una qüestió per anar treballant. I no val parlar de De Juana Chaos, que això us ho he aportat jo...