Hume i textos

Enfront a com la tradició filosòfica ha entés a Descartes (que insisteixo, no es tan racionalista com tal vegada els seus textos fan entendre, perquè allò dit a vegades diu més del que diu) la tradició filosòfica presenta l'empirisme britànc, una primera il·lustració que baixa els fums a la temptació dogmàtica que a vegades té la raó humana.

Aquí teniu alguna cosa de Hume i l'empirisme. Essencialment ho teniu al manual, exceptuant la darrera aportació i els textos, que és allò fonamental d'aquesta historieta que és la història de la filosofia.

I recordar la citació de Deleuze, de La imagen-movimiento, que hem llegit del llibre d'entrevistes a Michel Foucault (autor presentat en el bloc general) i de qui Deleuze era amic. Ambdós es situen en una tradició filosòfica que vol anar més enllà de la Raó-racionalista, des d'una racionalitat plural, diversa i disnormal, des d'un pensament de la proliferació, d'idees i acció:

"Según las circunstancias, a un rostro se le pueden formular dos tipos de preguntas: ¿en qué piensas? O bien, ¿qué te pasa, qué tienes, qué sientes o experimentas?"

Fixem-nos que no parla de l'Home (el Jo, el Cogito, l'anìma), majúscul, sinó del rostre, concret i minúscul, que és allò que som (Foucault es presenta com un pensador, mil rostres, perquè ni nosaltres mateixos som homogenis, idèntics sempre, i reivindica el dret a ser diferent). Fixem-nos també que les dues preguntes es presenten com a disjunció. A un alumne que no ens escolta a classe podem dir-li: què penses? (prejutjant que no està interessat i passa d'allò que deim, o explicam) o bé podem demanar-li: que et passa? com estàs? (perquè a vegades hi ha quelcom més important, o més preocunant - pre-ocupant - que no li permet centrar-se en allò tan estrictament acadèmic i tan suposadament interessant que explicam). També entre vosaltres us podeu dirigir de les dues maneres. Procurau la que provoqui el somriure o la confiança, i no el retret.

I recordem, emperò, que per Descartes la substàcia pensant (res cogitans) té com a atribut el pensament, i que pensament és pensar, saber, però també dubtar, somiar, imaginar, emocionar-se.